La història de la ciutat de Terrassa va inevitablement lligada a la seva evolució industrial, que va ocasionar importants transformacions socials i culturales, patents avui al perfil de la ciutat.

La transformació industrial de Terrassa es remunta a principis del segle XIX amb el desenvolupament de la indústria tèxtil llanera. Les millors tècniques s'iniciaren amb la introducció de la màquina de filar (1832) i la màquina de vapor (1833), malgrat que el factor més important d'aquesta expansió del sector tèxtil vam ser els telers Jacquard, el 1845. El 1842 es construeix la Mina Pública d'Aigües, com a proveïdora d'aigua tant a nivell domèstic com industrial, alimentant les màquines de vapor de la nova indústria.

Aquest procés es veu afavorit per la millora de les comunicacions, a on destaca la construcció de la Carretera de Barcelona (1845) i l'arribada del ferrocarril (1856), que comunicava Terrassa, Barcelona, Manresa y Saragossa.

El creixement industrial va estar acompanyat de l'expansió demogràfica i urbanística. La necessitat de ma d'obra va generar una immigració procedent tant d'altres llocs de Catalunya com de la resta d'Espanya.

Tot aquest procés va tenir el seu reflex a l'urbanisme de la ciutat. La vila de Terrassa es va expandir més enllà de la seva estructura medieval envers el Nord, va travessar la Riera del Palau, envers l'Oest (urbanització de la Rambla, el Torrent de Vallparadís, etc.) i va crèixer vers el Sud per la Carretera de Montcada.

Terrassa va aconseguir el títol de ciutat l'any 1877 i va anar dotant a la seva població dels serveis que el creixement industrial anava exigint. El proteccionisme econòmic va fomentar la creació de la Caixa d'Estalvis de Terrassa (1877) i del Banc de Terrassa (1881).

Masia Freixa (Aquarel·la de Luisa Guerrero)

Tot això provocà l'increment a la construcció d'edificis industrials, tèxtils i de serveis: l'Ajuntament (1900-1903), el Mercat de la Independència (1908), el Palau d'Indústries (1902)...

La burgesia industrial també va jugar un papel social i cultural important impulsant moviments com el modernisme i el noucentisme.